Mira que faig

Toni Clave

Hola

Sóc el germà Antoni Clavé.

I com que la Pasqua ha començat amb el seu esclat de vida i esperança, us explicaré com he celebrat els dies Sants de la Setmana Santa des de ja fa uns quants anys.

Va ser l’any 1996 que vaig començar a tenir el meu contacte amb la comunitat gitano-catalana de Perpinyà. Durant 7 anys  vaig estar treballant per  l’alfabetització dels infants del barri de Sant Jaume. Érem tres Germans de la Salle que vivíem en el barri més antic de Perpinyà. Quan arribava la Setmana Santa ens reuníem amb d’altres religioses i algun sacerdot i celebràvem el misteris de la Mort i Resurrecció de Jesús amb els gitanos.

Quan vaig tornar al Districte, l’any 2003, em va semblar interessant poder continuar aquesta experiència. És per això que cada any de Dijous Sant fins al Diumenge de Resurrecció  vaig a Perpinyà. Llegeix la resta de l’entrada »

admin

El segon trimestre ja s’ha acabat. Enrera ha quedat un llarg  període de treball, classes, activitats, avaluacions, sortides, setmanes solidàries, nervis, problemes i alegries.

Ara comença la Setmana Santa per a descansar,pregar, relaxar-se… Molts Germans faran el recés a Cambrils o a les rodalies de Madrid, altres participaran a la Pasqua Jove a Sant Martí, i altres es quedaran a la comunitat per viure la Setmana Santa a la seva parròquia, participar en algunes processons…

Una setmana de descans, de tranquil·litat, de pregària entorn del Crist Crucificat que es solidaritza amb els qui pateixen i que conclou amb la joia de la Pasqua, perquè la Vida venç la mort, i tots ens sentim cridats a ser testimonis del CRIST VIU entre la humanitat.

Així, el bloc també fa vacances, ens veiem el dilluns 12 d’abril.

BONA PASQUA A TOTHOM.

Josep Guiteras

Ben segur que el nom d’Auschwitz us sonarà a tots i que porta associat, de forma immediata, paraules com: camp de concentració, extermini, segona guerra mundial, jueus, gitanos, polonesos, russos, 1.200.000 desapareguts…

No sé si el sabríeu situar ben bé en el seu punt geogràfic o caldria fer servir el Google i veure que està situat a Oswiecin, al sudest de Katowice, i de Czestochowa i no pas massa lluny de Cracòvia, que queda més cap a l’est. Segur que els qui veieu TV3 aquest últim nom us sonarà tant o més que el de Polònia.

Cracòvia és, també, una bella ciutat turística polonesa, plena d’història i, en aquests últims anys, molt famosa per la relació amb Joan Pau II que en va ser Arquebisbe, abans de ser Papa. Llegeix la resta de l’entrada »

Cesc Ferre

Sempre podem donar gràcies a Déu. Gràcies per tots els fets de la nostra vida que ens semblen bons i gràcies per totes les coses que se’ns presenten com a negatives, perquè uns i altres responen als designis del Senyor que són inescrutables o ocults als ulls i a la percepció humana. Quan la vida ens somriu hem de donar gràcies perquè Ell ens ha fet instruments de la seva acció sobre la seva creació. I de la mateixa manera quan s’ennuvola el nostre present, hem de donar gràcies perquè de ben segur aquest mal moment és la porta oberta a un benfet que no sospitem, encegats com estem a llegir millor la superficialitat o la immediatesa de les coses que no la seva interioritat.

Així doncs, se m’acut que hem de fer una acció de gràcies a Déu per la manca de vocacions en la nostra envellida Europa. Gràcies perquè no és un càstig sinó el signe d’un nou camí que hem de saber trobar, un repte a la nostra imaginació i creativitat, a la nostra capacitat, que la tenim, de fer néixer roses en el desert més àrid. Llegeix la resta de l’entrada »

Virgili Garcia

I això ho dic abans que oficialment surti el document de la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica dient, entre altres coses, que la figura de Germà laic (no sacerdot) és una figura autònoma que té sentit en si mateixa, que té una identitat pròpia.    

 Sóc el Gmà. Virgili Garcia de la Comunitat de Cassà de la Selva, formada per cinc Germans amb l’encàrrec d’animar l’educació cristiana – lasal·liana  dels centres de Cassà de la Selva i Girona i fer-nos presents, en la mida de les nostres possibilitats, en l’ambient i les activitats d’ambdues escoles.

Des dels anys joiosos de la  jubilació de la professió docent, que no de la missió com a religiós, envio unes senzilles idees per als lectors del bloc:  “Miraquefaig”. Llegeix la resta de l’entrada »

Fausto Sanchez

Hola, sóc el Gmà Fausto de la Salle Gràcia i passo a explicar-vos el que li vaig explicar a una alumna del Col·legi que està fent el treball de recerca.

 A la meva comunitat som 10 Germans i crec que la vida no és gaire diferent a la d’una família; compartim els mateixos projectes i cadascú té una funció encomanada dins de la mateixa comunitat.

Jo sóc un Germà jubilat, ja tinc 75 anys, malgrat això, molts em diuen que no  ho sembla. He dedicat tota la meva vida a l’educació com a professor, que és la missió dels Germans de La Salle. Quan vaig arribar als 65, l’edat de la jubilació, les funcions, en el meu cas, van canviar una mica, i ara per Gràcia em veieu arreglant algunes coses del col·legi, ajudant a les professores d’Educació Infantil, i fer tots els serveis que em demanin sempre que estiguin al meu abast. Llegeix la resta de l’entrada »

Jesus Nuñez

‘Una experiència numèrica significativa’

Els experts en estadístiques, comptables, etc.  ballen al so dels números, fent-los encaixar per a poder donar uns resultats que mai no podran ser del plaer de tothom. Es valoren els nombres, les grans quantitats, certs colors dels bitllets, tan adventuals que la seva arribada es fa esperar amb suor. La seva grandesa queda amagada en la humilitat del simple paper, però… així és.

No va pas per aquest camí la reflexió. Com a Germà jubilat, és el meu cas, disposo d’hores de calma, tot mirant al meu costat els meus Germans de comunitat i el bon grup de professors del centre de Figueres: el seu treball, la paciència, gratuïtat de espai i temps… Tasca feixuga i, al mateix temps, engrescadora, de segur amb ritmes força diversos als que vaig assaborir en anys un xic idíl·lics de la meva docència.

Anant als nombres multiplicadors del títol de referència, la meva reflexió em vigoritza i fa realitat l’estimada paraula “jubilació”. Analitzo les quantitats dotze i tres o a l’inrevés. ‘El desordre dels factors no altera el producte’, segons vàrem aprendre. A aquestes alçades de la vida, el contacte amb els números i, per sobre, la gent, ens fa bé, i, si és variada la clientela, millor. Llegeix la resta de l’entrada »

Ramón Grau

Pertanyo a La Salle des de 1942, any en el qual  vaig prendre l’Hàbit dels Germans, compost de sotana, pitet i una capa que se’n deia “manteo” . Un capell tricorni i un solideu completaven el conjunt.

 INICIS. La cerimònia d’aquest ingrés a l’Institut dels Germans de les Escoles Cristianes, era solemne i significativa: una mica com la investidura de “cavaller” a l’Edat Mitjana…. A més del canvi de vestimenta, s’adjudicava un nom nou al candidat. Així el meu nom de pila que era, és i ha estat sempre, Ramon Grau Estany, s’aparcà i en endavant, i per tots els efectes institucionals, fou el de “Hermano Andrés Ricardo”…  

Començava un període auster i il.lusionat d’estudis i de formació espiritual, amb més abundància de llibres que d’aliments. Els efectes de les guerres, civil espanyola i mundial, es feien notar.

 ACTIVITAT. La gran alegria arribà quan em confiaren una classe, amb uns 35 alumnes. Compatíem el guiatge d’aquells nois amb el G.Fermí Mas, un any més gran que jo Educàvem, aquells nois amb una gran “bona voluntat” de debutants en l’ofici, però veterans en fer feina. També ells, els nostres alumnes, aspiraven a ser Germans i, de fet, alguns són actualment Germans molt significatius a Catalunya.

Més tard vingueren més anys dedicats en cos i ànima a la classe i als alumnes, a la manera tradicional dels anys 60, amb poques activitats extra: Dues o tres pujades memorables a Montserrat amb el més voluntariosos de 6è Batxillerat, tracte molt cordial, i sortides amb els alumnes interns,  etc. S’ha mantingut un bon record recíproc amb els alumnes d’aquells temps. Llegeix la resta de l’entrada »

Josep Guiteras

Sóc el Gmà. Josep Guiteras, Visitador Auxiliar de La Salle Catalunya, responsable de la formació institucional del Professorat dels nostres Centres i Obres Educatives.

El que vaig fer i vaig viure molt intensament va ser la meva participació en una de les sessions de formació institucional per a professors de La Salle, que en diem CELAS Catalunya.

Era un grup força nombrós (unes 60 persones) que començava.

Era la primera sessió de les sis trimestrals que es fan al llarg de dos anys a Sant Martí de Sesgueioles, i una de final, de 4 dies, a La Seu d’Urgell.

Els vaig donar la benvinguda, la salutació inicial en nom de l’Equip d’Animació Districtal i de l’Equip d’animadors, formadors i acompanyants del CELAS.

Vaig insistir en la finalitat d’aquesta formació que no va, solament, encaminada a tenir nous coneixements sobre La Salle i la seva obra, història i tradició, sinó, i sobretot, a tenir temps de pau i tranquil·litat per a reflexionar i retrobar-se amb un mateix i fer-se nous plantejaments personals, professionals i espirituals. Llegeix la resta de l’entrada »

David Perez

Hola amics i amigues,

Em dic David i sóc de la comunitat de Germans de la Seu d’Urgell.  Fa quatre anys que estic per les terres del Pirineu.

A la comunitat som quatre Germans: el Cesc, el Ramon, el Fernando i jo. També comparteix vida amb nosaltres un noi romanès, en Lucian. En Lucian és antic alumne de la llar d’acollida d’infants que La Salle té a Iasi. (Romania)

La meva tasca es podria dividir en tres àmbits: la classe, la Pastoral escolar i la Pastoral juvenil i eclesial.

Sóc tutor d’un grup de 6è de Primària. Faig classe als dos sisens. Enguany és el segon curs amb els mateixos alumnes. La veritat és que fer classe és apassionant. Preparar-me el que explicaré, explicar-ho, escoltar els alumnes, resoldre dubtes, fixar-se en els que tenen dificultats i pensar estratègies per ajudar-los. També valoro molt el contacte humà del dia a dia. Les reflexions que cada matí compartim i fer-los veure que allò que aprenen és en profit d’ells, però també pot ser en profit d’altres. Llegeix la resta de l’entrada »