Hola, soc el Germà Miguel Domínguez, un germà jove de 95 anys i 5 mesos.
Els dos primers verbs que vaig aprendre, de petit, a casa meva són el SER i ESTAR. Tant la meva àvia com els meus pares em varen predicar, sobretot, amb l’exemple. EREN realment persones íntegres que sabien ESTAR en tot moment al seu lloc, i sobretot estar al costat dels més dèbils, especialment els malalts.
Una vegada haver respost SÍ a la crida del Senyor, em vaig proposar SER un autèntic cristià a l’estil de Germà de La Salle i ESTAR sempre al meu lloc, sobretot al costat de tots aquells alumnes que més em necessitaven. I, amb l’ajuda del Senyor, així ho vaig fer fins haver complert el 80 anys.
En arribar a aquesta edat vaig entendre que el meu ESTAR havia de canviar, em trobava molt a gust amb els meus alumnes i gaudia, d’allò més, poder compartir el meu saber i la meva experiència amb ells. Però, m’agradés o no, hi havia una barrera que jo no podia eliminar, la meva edat.
Vaig passar moltes estones, davant el Sagrari, demanant al Senyor que em guiés pel camí que jo havia d’escollir a partir d’aquest moment.
Davant meu se’m, van presentar dues alternatives:
1ª Sempre m’ha agradat llegir i sempre he estat atent als nous corrents i eines pedagògics. Per tant podria ser una bona opció dedicar-me, encara més a la lectura.
2ª Acompanyar els meus Germans de La Salle que es troben limitats, degut a la seva salut, i alleugerir en la mesura de les meves possibilitats, la seves penes i la seva solitud.
Realment vaig sentir una resposta ben clara per part del Senyor: “Miguel en Cambrils podrás ESTAR junto a tus Hermanos de La Salle más necesitados de consuelo, compañía y cariño.”
Tot seguit vaig demanar al Germà Provincial que m’enviés a la Comunitat de la Sagrada Família de Cambrils i així respondre a aquesta nova crida del Senyor. I aquí estic servint els meus germans i, a més a més, el Senyor m’ha donat l’oportunitat de poder seguir llegint i escoltant música, dos aficions que sempre he tingut.
Mira què faig: SER Germà de La Salle i ESTAR amb els meus germans, i això penso fer-ho fins a l’últim sospir.
El vostre Germà Miguel Domínguez
Llegeix altres entrades de Miguel Dominguez
juny 12th, 2010 a les 15:27
Miguel, gràcies per la teva empenta, pel teu coratge, per la teva veu i la teva música. Gràcies per ser un Germà jove de 95 anys. Amb tu he après que els Germans mai es jubilen de Germans només ESTANT d’una altra manera. Sempre amb bona predisposició, sempre atent als altres. Gràcies pel teu testimoni de lliurament desinteressat i constant!!
juny 12th, 2010 a les 16:56
Muy bien, Hno. Miguel por tu ‘perenne’ juventud de espíritu que siempre has demostrado y tu amor a la vocación de Hermano. Lástima que no vinieras a Figueres a celebrar el Centenario. Los ‘empordanesos’te deben mucho. Yo me estrené de docente en este centro en 1956… y, con acierto, “TÚ ME ENSEÑASTE A VOLAR”. Muchas gracias, H.Miguel. Sigue con el latín: Sursum corda!
juny 12th, 2010 a les 22:22
Hola gmà! Des de Palamós et recorda molt la família. Jo soc testimoni de veure’t a classe quan tenies 80 anys a Tarragona i amb quina alegria venies a les classes de COU. Molts records de tota la família especialment del meu pare, des de Palarmors que dius tu!
juny 14th, 2010 a les 6:07
Gràcies, G. Miguel, pel teu permanet testimoni de servei. Vaig estar amb tu a Manresa i sempre que he tingut una relació amb tu he apreciat la teva disponibilitat envers els altres i també el teu interés d’estar al dia… amb lectures freqüents des de fa anys i també avui. Les fotos del teu reportatge són ben exemplars. Gràcies!
juny 15th, 2010 a les 11:15
Germà Miguel! Sóc un exalumne seu. Quantes classes de la vida ens va ensenyar a Tarragona! Gràcies per haver-nos donat el testimoni de la seva felicitat. Una abraçada!
juny 18th, 2010 a les 9:39
Hola Gmà. Miguel.
Dedicar-te a la lectura, hauria estat una gran elecció. Però crec que vas encertar a l’elegir Cambrils per acompanyar els germans que es troben més limitats. No he tingut la sort de conviure amb tu en comunitat, peró cada vegada que he estat a la Casa Sant Josep i veure la teva tendresa i dedicació amb els altres germans, m’ha fet reviure el “Ecce quan bonum…” que tantes vegades has cantat amb la teva sonora veu i tots hem cantat…
Que per molts anys poguem fruir encara de la teva bondat.
Gmà. Salvador Fargas