
Sóc el Germà Salvador Fargas i Cots, per a La Seu d’Urgell i Cambrils, “l’Hermano Fèlix”, tot recordant temps passats.
Ara tinc 80 anys, 81 el 30 d’agost. Gràcies al bon Déu, encara puc dir que estic més o menys en actiu.
Formo part de la comunitat de La Salle Comtal, com a director de la mateixa, amb la sort d’estar rodejat d’una dinàmica joventut, els germans Javi i Xavi i el nostre postulant, a punt de començar el noviciat, l’Ernest.

Malgrat que els anys ja no em permeten col:laborar d’una manera activa en les tasques del Col·legi, em considero molt feliç de poder aportar el meu senzill granet de sorra. Cada matí, a ¾ de nou, obro la porta de l’infantil. Veure la vida i la felicitat dels nens i nenes en el moment d’entrar, amb les seves corredisses i tot –que duri, dic jo- i sentir la seva sonora i melodiosa veu en accents ben diversos -el 40% són fills de famílies emigrants- al donar el seu “bon dia”, em fan sentir útil i feliç. També col·laboro en l’aula d’acollida fent català a algun alumne de l’ESO.
La relació amb la direcció –amb la nostra dinàmica directora, la Marta- i amb el professorat, jo diria que és excel·lent. Malgrat la meva edat em sento molt ben acceptat i de tant en tant procuro endolcir-los-hi la vida amb algun producte de fabricació pròpia: garrapinyades, carquinyolis… És un dolç entreteniment més que m’ajuda a estar ocupat.

I, què més… Bé. També col·laboro amb la Fundació Comtal fent alguna classe de recuperació els dijous a la tarda i, diguem-ho tot, sóc el President del Patronat de la Fundació Comtal i, per cert, m’hi trobo molt bé. He de dir que enguany toca la renovació de Patrons i Presidència. Per això crec que és el moment d’agrair, admirar i felicitar a totes les persones que hi col·laboren, voluntaris i professionals, per la meritòria tasca que s’està fent a favor dels més necessitats, dels preferits del Senyor.
També podria dir que , tant personalment com comunitàriament ens trobem molt bé amb els grup del Signum Fidei i dels d’Associats que comparteixen amb nosaltres les seves estones de reflexió i pregària.
Segurament que algú que llegeixi aquestes paraules, i no els voldria avorrir massa, em recordarà i m’identificarà amb la Lectura Eficaç. Em sento feliç per això i he de dir que ha omplert moltes hores de la meva vida de Germà, tant en relació amb els nostres propis centres –La Salle- com en molts altres centres privats i, sobretot, públics. I encara vaig fent alguna petita contribució. He de confessar que estic molt content per tenir una molt bona continuadora, en la persona de la senyora Carme Bosch de Manresa.

Podria haver parlat del meu recorregut al llarg dels molts anys transcorreguts, quan de ben jovenet, el 1947, començava el meu itinerari de Germà a La Seu d’Urgell. No vull, per avui, cansar-vos més.
No puc acabar sense dir-vos que sempre m’he sentit molt feliç seguint la meva vocació de Germà. Que segueixo sentint-me feliç fent el que ara puc fer. I agraeixo cada dia al Senyor el que pugui anar seguint fent-ho.

Llegeix altres entrades de Salvador Fargas
maig 29th, 2010 a les 21:16
Hola Salvador,
M’ha agradat molt el teu escrit.
Com hem parlat diverses vegades comptem amb tu durant molt de temps a l’escola.
Qui ens endolcirà els moments difícils?
Moltes gràcies Salvador per la bona feina que fas a La Salle Comtal.
Marta
maig 29th, 2010 a les 22:01
Gmà. Fargas. Enhorabona per la vida dedicada a ajudar els altres i també pel seu tarannà dolç, calmat i carinyós. Així el recordo del CELAS. És un honor i un plaer tenir testimonis com vostè on la bondat és a flor de pell. Gràcies per tot i molta salut per tal que pugui seguir aportant el seu “granet de sorra” com molt ben diu, però sabent que així es fan muntanyes. Una abraçada cordial des de Reus.
maig 29th, 2010 a les 22:02
Salvador, gràcies pel teu testimoni de Germà de La Salle i pel teu esperit jove capaç de connectar enseguida amb tothom. Que per molts anys puguis gaudir de bona salut, per seguir amb el mateix tarannà tot endolcint la vida de tots els que t’envolten.
Ramon
maig 29th, 2010 a les 23:44
A part dels dolços i la cuina… Les bones mans fent pessebres a la comunitat i les bones estones compartides amb Proide-Bages.
Per molts anys!!
maig 30th, 2010 a les 8:52
L’escrit del germà Salvador m’ha semblat sortir de l’ànima d’un ésser pur i humà, agraït a la vida rebuda de Déu i que ell ha sabut omplir de més vida per entregar-se als altres.
I se sent feliç, sense retòriques, feliç de fer, de compartir, de conèixer, d’ajudar al proisme.
Jo ara i quan sigui més gran ( perquè suposo que deu ser més difícil) vull ser el gemà Salvador.
Gràcies, germà
maig 30th, 2010 a les 11:59
Salvador: Gràcies pel teu comentari, m’ha recordat moltes coses de “Germà” i de company, especialment a Roma quan vam estudiar els anys bonics a la Universitat Pontifícia. Encara queda aquella marca d’estima pels més necessitats i que duri. Podries haver relatat tantes anécdotes, com per exemple les vacances en l’ajuda al Port i Ciutat dels Nens…Que Déu t`ajudi i gràcies.
maig 30th, 2010 a les 12:10
Salvador, ets un exemple per a tots els de Comtal del que és i del que hauria de ser un Germà de La Salle. Els teus petits granets de sorra són els que ens ajuden a tots a seguir endavant.
maig 30th, 2010 a les 12:36
Salvador:
dius que fas el teu granet de sorra…. afortunadament aquest granet és molt gran i a més a més et sents feliç…He tingut la sort de viure amb tu durant 4 anys. és un goig estar al teu costat. gràcies pel teu testimoni i bonhomia.
toni
maig 30th, 2010 a les 17:01
Benvolgut Gmà.Salvador,
Una vida com la seva és una experiència plena i digna de compartir. Gràcies pel seu missatge senzill i proper, per la seva il·lusió. Gràcies per ser un referent !
maig 30th, 2010 a les 18:12
Moltes gràcies,G.Salvador, per la teva senzillesa i la teva manera de dir i fer
maig 30th, 2010 a les 19:59
Gràcies per obrir la porta a tots els infants que dia a dia omplen les nostres aules i ens permeten fer la nostra tasca amb entusiame.
El gest d’obrir és per pocs valorat quan d’infants es tracta i tu ho fas a diari, mati i tarda per a tots nosaltres.Per molts anys aquesta tasca.
maig 30th, 2010 a les 20:43
Salvador, gràcies per tot el que ens has donat i ens has ensenyat. Hem gaudit i ho continuarem fent de la teva sabiduria i generositat en els petits detalls de la teva tasca diària i mirarem de continuar el teu treball ( al màxim de bé possible).
Fins aviat, ens veiem a Manresa.
Mª Carme
maig 31st, 2010 a les 12:17
Benvolgut Germà Salvador .
Gràcies per el seu ejemple i tenaçitat es mirall per molts de nosaltres .
maig 31st, 2010 a les 13:31
És un plaer llegir el seu escrit,veure’l dinàmic i amb el nord posat en els més necessitats.
Des de Figueres una abraçada.
Jordi Coll
maig 31st, 2010 a les 14:50
G. Salvador:
M’ha agradat molt el teu testimoni senzill i planer, propi d’una persona que ha viscut i viu penament la seva vocació lasal·liana. Els testimonis que acabo de llegir ho reconeixen ben bé. Enhorabona.
juny 2nd, 2010 a les 13:51
Gmà Salvador:
És un plaer haver conviscut amb vostè els darrers anys, ja sigui desde la Fundació, l’escola i d’altres moments. Gràcies pel testimoni mostrat tots aquests anys, per la senzillesa en el tracte i el seu tarannà de continu sembrador; allà per on vostè passa no para de sembrar, de posar dolçor, d’acompanyar, … Els fruits a vegades els rebem de seguida però vostè sap millor que jo que a vegades cal anar regant les plantes a diari per recollir-ne el fruit més endavant. un cop més em semto afortunat d’estar compartint aquest llarg viatge que és la vida amb gent com vostè.
Enhorabona
juny 2nd, 2010 a les 19:45
Gmà. Salvador,
El seu testimoni i les estones on hem estat plegats ens esperonen a seguir col·laborant en allò que podem dins la missió de La Salle.
Gràcies germà!
juny 6th, 2010 a les 12:39
Apreciat Gmà Félix. Així et dic molt sovint. Ens van conéixer a Cambrils. Tu eres a l’Escola i jo al Petit Noviciat del S.Cor de Cambrils de professors. Quins temps tan fabulosos!. Et felicito per les teves credencials. Molt bé pel teu testimoniatge de felicitat i fidelitat sempre alegre i diponible. Realment ets una ‘bona LECTURA EFICAÇ’ Sempre units. Jesús.
juny 7th, 2010 a les 7:29
Germà Salvador, Gràcies per ser com és, jove, alegre, servicial, atent a les necessitats dels altres i moltes coses més, però sobretot gràcies pels dos anys de convivència amb el meu fill. Estic segura que li ha deixat una bona i rica pejada, d’aquelles que no es troben facilment.
juny 10th, 2010 a les 7:35
Quan vas començar a la Seu d’Urgell,vaig ser un dels teus alumnes. Allà molts recorden amb simpatia i agraïment “l’hermano Fèlix”. A la Seu hi vas sembrar molt bones llavors. I ja notàvem aquesta felicitat contagiosa en el seguiment de la vocació de Germà.