Mira que faig

Crec que aquest blog, aquesta plataforma, és una molt bona oportunitat per enriquir-nos mútuament en tots els sentits. Ens permet ampliar el nostre coneixement amb testimonis personals, amb bons exemples, amb experiències viscudes, amb expressions de la nostra realitat que ens permeten apropar-nos més els uns als altres.

Jo, avui us explico la meva experiència com a professor a la Universitat,  malgrat alguns em veieu per les escoles cantant amb el grup 70xset.

 

No sé si val la pena explicar alguna anècdota personal, més aviat he pensat que podia ser interessant donar a conèixer una obra que sovint ens és força desconeguda, la universitat.

 

Diverses vegades he escoltat certs plantejaments sobre si aquesta ha de ser una obra nostra, de La Salle. Crec que el dubte se’l planteja qui no ha trepitjat l’escola. Aquests anys que porto al campus he descobert que als 18, 19… 25… 30 anys, també hi ha una formació personal que acompanya a la formació intel·lectual. On creieu que es fan els plantejaments fonamentals de vida els nois d’avui en dia? Cada cop més tard, i sovint és aquí, a la universitat. Penso que els germans hi tenim plena cabuda. Preparem persones per a guanyar-se la vida de forma digna i compromesa. Si, compromesa! Us pot estranyar i tot. Les professions tècniques solen ser professions poc visibles. Les persones que les exerceixen no solen buscar una posició que els permeti generar-se una imatge social. Més aviat són persones treballadores, motivades pel que fan, persones que fan un gran esforç per arribar on són, persones que sovint estan fent que el món rutlli, però, també sovint, en un segon pla.

Certament la tasca més important que podem fer-hi els germans és la d’acompanyament. Tenen més problemes personals i familiars dels que ens pensem. El dia a dia sol ser l’escoltar, escoltar i escoltar… de tant en tant retornar-los alguna expressió seva (com potser hagués fet Sòcrates) i, fins i tot, a vegades gosar donar-los alguna recomanació. Això crea una proximitat molt interessant en aquells que l’han buscada o necessitada.

… i els germans procurem ser, com a qualsevol escola, germans grans dels nostres alumnes.

I, ara, voleu riure una estona? És cosa dels alumnes, eh! Per situar-vos, durant les festes La Salle, entre altres coses, els alumnes fan un vídeo que passen al sopar de final de les festes… si reconeixeu algú és pura casualitat.

 

Només us puc dir que els nanos que ho van fer van disfrutar-hi molt i n’estan molt orgullosos. El que han realitzat, i amb temps rècord, no és fàcil; penseu que és la mateixa tecnologia que han usat per fer la famosa pel·lícula Avatar. I, aprofito, si sabeu d’algun vailet o vaileta a qui els interessés venir a fer els seus estudis, que aprofitin el proper dissabte, dia 29, que tenim la jornada de portes obertes. Això sí, que es preparin per pencar fort! –(Carai, quina cunya publicitària acabo de posar)

Germans, aprofitem aquest mitjà per explicar-nos la vida. Podem aprofitar-ho per relatar reflexions “elevades”, genial! Però també el nostre dia a dia. A la fi, el que ens valoren els nostres germans petits, els nostres alumnes, és això, els nostres trossos de vida!

 

G. Joan

Llegeix altres entrades de Joan Camps