Mira que faig

És difícil exposar per escrit tots els sentiments que es porten al cor, després d’haver pogut gaudir d’una experiència com la que intento manifestar tot seguit. En el fons del cor, tan sols la paraula GRÀCIES és l’expressió que podria resumir-ho. Gràcies a tots els que han fet possible que Germans i seglars hàgim viscut aquesta formació i convivència.

 

Enguany, d’octubre a març he participat a la SIEL (Sessió Internacional d’Estudis Lasal·lians) a Roma. Aquestes sessions estaven organitzades en 4 Mòduls d’un mes de durada:

1. Biografies del Fundador i Història de l’ Institut.
2. Escrits del Fundador.
3. Espiritualitat lasal·liana
4. Associació

 

 

La densitat de la formació ha marcat el ritme de les sessions; una formació que serveix per aprofundir en allò que dóna sentit a la Vida de tots els lasa·lians; hi hem participat Germans i seglars conjuntament.

 

Els 20 Gns. permanents als 4 Mòduls hem compartit l’experiència, la vida comunitària, la pregària i sobre tot la fraternitat amb els seglars que participaven a cada un dels Mòduls, en nombre aproximat a una vintena en cada Mòdul. Érem lasal·lians d’arreu del món.

 

Les sessions formatives ens han servit per aprofundir sobre el significat de ser avui lasal·lià; cada u des de la seva opció de vida, uns com a Germans (religiosos), altres com a professors/es, com a pares de família, com a joves… L’ important és que cada un de nosaltres visquem amb coherència el nostre compromís de servei educatiu als infants i joves que pateixen pobreses.

Són innombrables les experiències educatives que han sorgit i sorgeixen actualment amb l’ideari de La Salle a iniciativa dels seglars; en aquest aspecte em van cridar l’atenció les obres de la regió de l’Àsia- Pacífic i les de la Mediterrània Oriental, on la diversitat religiosa és molt forta. Per altra banda, a l’Europa Occidental, malgrat el procés de secularització que vivim, es van trobant fórmules i iniciatives per avançar en el camí iniciat per Joan de La Salle.

 

 

Els moments de pregària i eucaristies van ser viscuts amb molta intensitat. La diversitat de formes d’expressió, de cants, de danses africanes i asiàtiques es van viure com una riquesa cultural i religiosa; es feia realitat aquell fragment de la  Carta de St. Pau a la comunitat de Corint: “Els dons són diversos, però l’Esperit és un de sol.  Són diversos els serveis, però el Senyor és un de sol” (1Co 12,4-5) .

Si la formació va ser molt bona i interessant, encara ho va ser més la convivència i la fraternitat. En arribar a Roma no ens coneixíem. La bona predisposició que tots portàvem i les dinàmiques inicials van aconseguir crear un clima d’harmonia entre tots els participants. Va ser molt fàcil la relació entre uns i altres; les diferències idiomàtiques es resolien amb l’esforç d’uns i la bona voluntat dels altres. Les diferències culturals van servir per obrir els ulls i adonar-nos de la gran riquesa que comporta ser lasal·lians; diferents cultures però tots portem el nom de La Salle.

És evident que aprofitàvem els moments de lleure per poder visitar amb tranquil·litat tot el que ofereix la ciutat, amb els seus emblemàtics i monumentals edificis de l’època  romana, la seva infinitat d’art en les esglésies, el Vaticà i les típiques places i “fontanas”, amb la pasta i les pizzes que no van hi van faltar.

Al final de les sessions vam poder gaudir d’una altra experiència inoblidable: recórrer  els llocs per on va viure i passar St. Joan Baptista de La Salle. Ho havíem treballat, llegit i comentat al llarg de les sessions, però poder-ho visitar va suposar anar a les fonts de tota la història lasal·liana.

El temps ha passat molt ràpid, els Mòduls s’anaven succeint un rere l’altre i els participants anaven arribant i marxant al mateix compàs. Però el record i l’amistat perduren en cada un de nosaltres; les noves xarxes socials faciliten  que mantinguem la relació humana, i al mateix temps anem fent extensiu el nom de La Salle arreu del món.

En acabar aquest escrit, voldria retornar a l’inici on manifestava l’agraïment per haver pogut gaudir de totes aquestes experiències; gràcies per omplir-me el cor d’il·lusió i esperança!

Llegeix altres entrades de Xavier Fortuny