Hola, sóc en Ramon i després de molts anys dedicats a l’escola: Gironella, Reus, Cambrils, Tarragona, Torreforta, Berga…. ara acompanyo els meus Germans grans de la Casa Sant Josep de Cambrils.
Quins valors he anat descobrint en la feina amb Germans grans a Cambrils?
1.- Agraïment.
Gràcies, és la paraula que més sento pronunciada per un Germà davant el més petit detall que li hagi pogut fer.
2.- Bondat i delicadesa.
Les infermeres que han tingut l’experiència de treballar en altres centres ressalten molt aquestes dues qualitats dels nostres Germans grans.
3.- Saviesa.
La vida pletòrica que han tingut els Germans els ha anat omplint d’una saviesa i sentit comú extraordinaris, de tal manera que puc dir que cada dia me’n vaig a dormir havent après alguna cosa.
4.- Senzillesa.
Crec que és una característica molt pròpia dels Germans de La Salle. I també puc dir que els més senzills transparenten Déu més visiblement. Em fa pensar amb el Magnificat de Maria: “perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa”. I també en l’Evangeli de Jesús: “perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos”.
5.- La comunicació.
És una realitat, de pràcticament totes les persones grans, la necessitat de comunicar vivències, experiències, èxits, batalles i “batalletes” i un sens fi de pàgines viscudes. És una bona obra de caritat visitar els Germans Grans de Cambrils o Sant Gervasi, o d’on siguin i compartir una bona estona amb ells tot escoltant i compartint experiències.
6.- Comprensió.
No són intransigents i saben perdonar els errors. Com tothom volen estimar i sentir-se estimats. I el qui estima i se sent estimat ho perdona tot.
7.-Hi ha temps.
Després dels últims anys d’escola en què tot era programacions, reunions, omplir enquestes, fer organigrames i altres treballs per obtenir la certificació de qualitat, atendre famílies… i si et quedava temps preparar les classes. Realment aquest neguit no ajudava gens a una relació serena i educativa amb els alumnes. A Cambrils hi ha temps per a tot i, sobretot, temps per dedicar a les persones, que és la millor inversió del temps.
De segur que aquesta lletania de qualitats pot ser molt més extensa, però les escrites són les primeres que m’han vingut al pensament.
Gmà Ramon Pascual
Llegeix altres entrades de Ramón Pascual
gener 18th, 2010 a les 21:14
Hola gmà Ramon!
Estic segura que treballar amb els germans grans és una bona experiència, però ells també són molt afortunats de tenir una persona amb tanta voluntat de servei com vostè. Tots els què hem estat al seu costat, sabem que mai té un no per a ningú, i sempre es pot comptat amb la seva ajuda. Molts records des de Berga!
Anna D.
febrer 2nd, 2010 a les 19:55
Hola germà Ramon. Estic molt content de retrobar-lo desprès de tants anys, a la vegada que molt agraït per tantes i tantes coses que ens vàreu ensenyar al Col·legi de La Salle de Reus…i tants bons records. Abans amb canalla petita (jo en tenia set) ara amb gent gran, el seu esperit d’entrega i servei als demès roman intacte.
Una abraçada de tot cor.
Josep B.
febrer 13th, 2010 a les 22:15
Estimat germà Ramon!
Encara que sóc “fill únic”, el treballar al teu costat a la Salle de Tarragona he pogut comprendre el que és tenir un germà.
En llegir les teves paraules entenc perfectament el que és anar-se’n a dormir amb la consciència serena i tranquila, pensant en la bondat repartida al llarg del dia (doncs un rep el que dona).
Tot això enmig de la natura i respirant l’aire de la mar. També m’ha fet gràcia que cada dia aprenem alguna cosa nova dels qui estan al nostre esguard (aquestes paraules sempre els hi dic als meus alumnes: “jo també aprenc de vosaltres”).
I tantes coses estaria escrivint, que potser no hi cabrien.
Siau i arreveure. Una forta abraçada del teu amic.
JORDI SALVAT
febrer 14th, 2010 a les 15:20
Coma anem germà? Mentre li escric aquestes línies recordo aquells dos anys que vaig compartir més intensament amb vostè. Les peripècies i les vivències viscudes durant aquests temps les recordo bastant sovint. Van ser dos anys de molt bon ambient però sobretot de veure un germà que ho entregava i donava tot als “seus” aspirants.
Moltes gràcies per tot.
Una abraçada des de la Salle Tarragona.
Sergi Baches
febrer 15th, 2010 a les 16:42
Ens ha agradat la descripció dels germans de Cambrils; les característiques que dóna no són més que qualificatius que el defineixen. I hi afegirem AMIC. Gràcies (com també diuen els germans de la casa) per ser el nostre AMIC.
Aurora i Jordi.
març 28th, 2010 a les 1:28
Ostres ramon quina calma deus de tenir ara. Una abraçada
David
juliol 21st, 2010 a les 22:27
hola germà
fa molts anys que le no l´he vist,pero el recordaré
tota la vida.
com tirava aquell talbot horitzonte.
el vindre a visita.
salut.
un amiget de lleida(juncosa)