Mira que faig

David Perez

Hola amics i amigues,

Em dic David i sóc de la comunitat de Germans de la Seu d’Urgell.  Fa quatre anys que estic per les terres del Pirineu.

A la comunitat som quatre Germans: el Cesc, el Ramon, el Fernando i jo. També comparteix vida amb nosaltres un noi romanès, en Lucian. En Lucian és antic alumne de la llar d’acollida d’infants que La Salle té a Iasi. (Romania)

La meva tasca es podria dividir en tres àmbits: la classe, la Pastoral escolar i la Pastoral juvenil i eclesial.

Sóc tutor d’un grup de 6è de Primària. Faig classe als dos sisens. Enguany és el segon curs amb els mateixos alumnes. La veritat és que fer classe és apassionant. Preparar-me el que explicaré, explicar-ho, escoltar els alumnes, resoldre dubtes, fixar-se en els que tenen dificultats i pensar estratègies per ajudar-los. També valoro molt el contacte humà del dia a dia. Les reflexions que cada matí compartim i fer-los veure que allò que aprenen és en profit d’ells, però també pot ser en profit d’altres. Llegeix la resta de l’entrada »

Josep Marti

A un servidor, com a Visitador de La Salle Catalunya, em pertoca la feina de visitar les comunitats de La Salle Catalunya i entrevistar tots els Germans dos o tres cops per curs. És la meva feina més important i una de les que em donen més satisfacció en el dia a dia de les meves tasques. Arribar a una comunitat, generalment de pocs Germans, que viuen com una petita unitat familiar dins de l’Església i sentir-me acollit per ells em dóna una satisfacció especial.

Ha arribat un moment, després de 8 anys de fer-ho, que les visites, més que una obligació, s’han convertit en una satisfacció, com el retrobament d’una família amb la qual et trobes ben a gust i com a casa teva. Al principi, em pensava que això d’entrevistar sistemàticament els Germans em resultaria difícil i rutinari; però, amb el pas dels anys, s’ha anat convertint en un motiu de satisfacció que no em cansa i que em fa molt de bé. Sentir les dificultats de la vida de cada Germà amb les seves dolences físiques i psíquiques; però sentir també les alegries i les il·lusions que li suposa la seva vida i la seva missió, és quelcom que t’apropa a ell i que et fa sentir a gust amb la seva proximitat. Veig que per més que es repeteixin les trobades, els temes d’intercanvi no s’esgoten sinó que, més aviat, es van aprofundint i renovant. Llegeix la resta de l’entrada »

Ramón Pascual

Hola, sóc en Ramon i després de molts anys dedicats a l’escola: Gironella, Reus, Cambrils, Tarragona, Torreforta, Berga…. ara acompanyo els meus Germans grans de la Casa Sant Josep de Cambrils.

Quins valors he anat descobrint en la feina amb Germans grans a Cambrils?

1.- Agraïment.

Gràcies, és la paraula que més sento pronunciada per un Germà davant el més petit detall que li hagi pogut fer.

2.- Bondat i delicadesa.

Les infermeres que han tingut l’experiència de treballar en altres centres ressalten molt aquestes dues qualitats dels nostres Germans grans.

3.- Saviesa.

La vida pletòrica que han tingut els Germans els ha anat omplint d’una saviesa i sentit comú extraordinaris, de tal manera que puc dir que cada dia me’n vaig a dormir havent après alguna cosa. Llegeix la resta de l’entrada »

Josep Mestres

El Barça actual ens encanta. Joaquim Puyal, antic alumne de La Salle, ens podria explicar amb aquella expressivitat seva, moltes i bellíssimes jugades acabades en gol.

Ara no us vull parlar d’elles. Però sí de quelcom dels inicis de la meva vida de jove que hi poden tenir una certa versemblança. Es tracta de com es forjà el meu gran gol d’entrada joiosa, des de la meva vocació, al carisma de La Salle.

Sí, vull celebrar el meu gol d’entrada a la vida de Germà de La Salle que tornaria a repetir amb delit si es tornés a donar l’ocasió.

Primera rematada: La Inés era una noia molt maca. M’agradava. No li havia dit res encara. Però jo ja planejava un futur pletòric i feliç dins un amor sens límits i una llar encisadora… Fou una gran rematada. La pilota passà prop del pal de la meva porteria. Però sortí fora. Sense cap angoixa ni trauma.

Segona rematada: Era una tarda de primavera en el temps i en la meva vida. Estàvem asseguts en un banc de l’hort la meva mare i jo. Esgranàvem els pèsols per sopar. Tot d’una, amb aquella mirada que sols ella podia dibuixar i amb unes paraules mesurades per arribar al fons del cor em digué: “Josep, no t’agradaria ser capellà?”. El meu sincer i afectuós somriure va substituir la meva resposta… Aquesta rematada ja va tocar l’escaire de la portería que tota ella tremolà. Llegeix la resta de l’entrada »

Josep Canal

“Vine i veuràs” va ser la resposta que va donar Jesús als seus deixebles quan li van preguntar on vivia. També els Germans de La Salle Catalunya hem pensat a mostrar-vos una mica la nostra vida a partir d’ aquest món dels blocs, l’Internet, ….

En aquesta secció volem fer present la nostra vida, les nostres reflexions, la nostra manera de veure el món, l’escola, la fe, la vocació.

També ens agradaria fer una lectura dels esdeveniments del dia a dia, de les notícies del món, de…., des de la nostra perspectiva de Germans i d’educadors.

I ho farem des de la nostra realitat, de Germà jove o de Germà gran, de Germà plenament dedicat a la tasca educativa o de Germà que col·labora en feines puntuals i també, per què no?, dels Germans grans i malalts que també volen i poden dir la seva sobre el seu passat, el seu present i les seves esperances. Llegeix la resta de l’entrada »