Pertanyo a La Salle des de 1942, any en el qual vaig prendre l’Hàbit dels Germans, compost de sotana, pitet i una capa que se’n deia “manteo” . Un capell tricorni i un solideu completaven el conjunt.
INICIS. La cerimònia d’aquest ingrés a l’Institut dels Germans de les Escoles Cristianes, era solemne i significativa: una mica com la investidura de “cavaller” a l’Edat Mitjana…. A més del canvi de vestimenta, s’adjudicava un nom nou al candidat. Així el meu nom de pila que era, és i ha estat sempre, Ramon Grau Estany, s’aparcà i en endavant, i per tots els efectes institucionals, fou el de “Hermano Andrés Ricardo”…
Començava un període auster i il.lusionat d’estudis i de formació espiritual, amb més abundància de llibres que d’aliments. Els efectes de les guerres, civil espanyola i mundial, es feien notar.
ACTIVITAT. La gran alegria arribà quan em confiaren una classe, amb uns 35 alumnes. Compatíem el guiatge d’aquells nois amb el G.Fermí Mas, un any més gran que jo Educàvem, aquells nois amb una gran “bona voluntat” de debutants en l’ofici, però veterans en fer feina. També ells, els nostres alumnes, aspiraven a ser Germans i, de fet, alguns són actualment Germans molt significatius a Catalunya.
Més tard vingueren més anys dedicats en cos i ànima a la classe i als alumnes, a la manera tradicional dels anys 60, amb poques activitats extra: Dues o tres pujades memorables a Montserrat amb el més voluntariosos de 6è Batxillerat, tracte molt cordial, i sortides amb els alumnes interns, etc. S’ha mantingut un bon record recíproc amb els alumnes d’aquells temps. Llegeix la resta de l’entrada »
Comentaris recents