Sempre podem donar gràcies a Déu. Gràcies per tots els fets de la nostra vida que ens semblen bons i gràcies per totes les coses que se’ns presenten com a negatives, perquè uns i altres responen als designis del Senyor que són inescrutables o ocults als ulls i a la percepció humana. Quan la vida ens somriu hem de donar gràcies perquè Ell ens ha fet instruments de la seva acció sobre la seva creació. I de la mateixa manera quan s’ennuvola el nostre present, hem de donar gràcies perquè de ben segur aquest mal moment és la porta oberta a un benfet que no sospitem, encegats com estem a llegir millor la superficialitat o la immediatesa de les coses que no la seva interioritat.
Així doncs, se m’acut que hem de fer una acció de gràcies a Déu per la manca de vocacions en la nostra envellida Europa. Gràcies perquè no és un càstig sinó el signe d’un nou camí que hem de saber trobar, un repte a la nostra imaginació i creativitat, a la nostra capacitat, que la tenim, de fer néixer roses en el desert més àrid. Llegeix la resta de l’entrada »
Comentaris recents