Publicat el 17 de juny de 2012 a “La Vanguardia”

Amb motiu de l’actual crisi econòmica, s’ha dit que tots hem de fer un esforç per educar-nos en un estil de vida més auster, valorant les coses petites, sabent compartir el poc que tenim, amb el nostre testimoni en el dia a dia. Avui voldria suggerir unes reflexions sobre l’ús responsable de l’aigua, com una expressió d’aquesta actitud austera i solidària. Em dóna l’ocasió de fer-ho la celebració, el març passat, a Marsella, del VI Fòrum Mundial de l’aigua, una trobada que organitza cada tres anys el Consell Mundial de l’aigua i que reuneix entitats privades i estatals per analitzar i promoure una visió realista i solidària d’aquest element tan necessari per a la vida.

El tema d’aquesta trobada va ser “L’aigua, un element essencial per a la vida”. La Santa Seu hi va participar amb una delegació i el Pontifici Consell per a la Justícia i la Pau hi presentà una ponència. El text fa una síntesi històrica del llarg camí que ha portat fins al reconeixement del dret a disposar de l’aigua potable, quelcom reconegut per la comunitat internacional. El Compendi de la Doctrina Social de l’església (2004) afirma que “el dret a l’aigua, com tots els drets de l’home, té el seu fonament en la dignitat humana i no en una valoració de caire merament quantitatiu (…) és un dret universal i inalienable”.

Amb notable realisme, s’analitza la situació actual pel que fa a l’accés dels pobles a l’aigua potable i es reconeixen les moltes mancances existents. Es considera que més de 900 milions de persones no disposen d’una aigua que hagi passat per un procés suficient de depuració per tal de no comprometre la salut dels seus usuaris. Segons l’organització Mundial de la Salut, aquesta mancança afectaria un 84% de la població mundial.

La delegació de la Santa Seu formula propostes d’actuació per avançar davant d’aquest greu problema per a moltes poblacions. Recorda que el dret a l’aigua potable ha estat reconegut, però que els progressos perquè sigui exercit en la vida pràctica són lents. Cal aplicar, també en aquest punt, el principi de la Doctrina Social de l’església del destí universal dels béns i demana que l’aigua sigui reconeguda com “un bé comú mundial”.

El document del Vaticà no oblida que la gestió de l’aigua no és un problema que pertanyi només als tècnics, als polítics o als administradors dels recursos públics. “És i ha de ser –diu– una preocupació de tota la societat civil. La societat civil conserva la responsabilitat última en aquest punt i, per això, quan la comunitat política no es mostra capaç de complir la seva funció, la societat civil s’ha de mobilitzar perquè s’arribi a assolir aquest objectiu”.